Literatura i Holocaust. Aproximació a una escriptura de crisi

«Rosa Planas, que no és contemporània als fets de la caliginosa història nacionalsocialista, ha quedat no obstant això profundament afectada pel seu coneixement. Quan parla d’una escriptura de crisi cal entendre que ha fet seva aquesta crisi, que la sent i que es veu obligada a tornar-hi incansablement (altre cop re-flexionar), perquè tots creiem que com més sapiguem de la terrible persecució racista i de la seva ideologia, de les lleis discriminatòries, de la denigració de la dignitat humana (en les víctimes i en llurs perpetradors), així com de l’extermini, més fàcil ens serà comprendre què és el que hi ha al darrere d’aquesta història i fins a quin punt la nostra visió de l’home ha quedat modificada, degradada en vista de tot el mal que l’ésser llargament i fal·laçment percebut com el “Rei de la Creació” és capaç d’infligir.» (Del pròleg de Jaime Vándor)