Miquel Costa i Llobera davant la ploma i la pistola

La ploma i la pistola són dues entitats poderoses que dominaren l’època de l’escriptor Miquel Costa i Llobera. La ploma —periodística, pamfletària, cristiana o maçònica, poètica o prosaica— va ser una de les armes que es feren servir per atraure les masses vers unes ideologies extremes i radicals. Sense possible enteniment, sense diàleg, la ploma, es començà a transformar i adquirí la forma d’arma, real i destructora, la pistola. Ja convertida en objecte, la pistola emergí sinuosa en un riu de despropòsits on tots s’armaven per a infligir el terror. Utilitzem aquests símbols conceptuals per delimitar la posició en què es va debatre Miquel Costa i Llobera, el gran poeta mallorquí de finals del segle XIX, testimoni de les confrontacions d’una època convulsa abocada a les conflagracions ideològiques que havien de desembocar en la Guerra Civil Espanyola i en la Segona Guerra Mundial.