Josep Maria Lluró (Barcelona, 1963). Professor d’història en un institut de secundària. Compagina la feina docent, que absorbeix gran part del seu temps, amb l’assaig, viscut com un refugi personal on pot reflexionar sobre els temes que l’interessen. Els seus darrers treballs se centren en l’anàlisi de la relació dels processos artístics —espe­cialment l’escriptura— en els desenvolupaments històrics de les societats. En aquest sentit, ha publicat recentment articles sobre la marca del colonialisme en l’obra de Swift i de Montaigne, i també sobre els discursos que van preparar la conquesta colonial d’Amèrica (vegeu el núm. 283 de Quimera, de juny del 2007, «Montaigne y Swift ante la destrucción de un ‘mundo-niño’»). També ha publicat diversos articles relacionats amb la literatura del testimoniatge dels camps d’extermini (vegeu «Política de la representació» a L’Espill, segona època, núm. 20, tardor del 2005; i el dossier que va coordinar a la revista Quimera, núm. 281, l’abril del 2007, amb el títol «Escrituras del genocidio»). Interessat des de sempre per la poesia contemporània, ha escrit textos sobre l’obra de Miquel Bauçà, Pasolini, Albert Roig, Carles Torner i Andreu Vidal. Ha traduït el llibre de Louise L. Lambrichs, El cas Handke, per a aquesta mateixa col·lecció, i ha estat el coordinador del cicle de conferències «Memòria, història i creació artística: Walter Benjamin vist per Francesc Abad», que va tenir lloc el 2008 a l’Instituto Cervantes de Berlín sota el patronatge de l’Institut Ramon Llull, i que ha donat lloc a aquest llibre.