Albert Camus (Mondovi, Algèria, 1913 ‒ Villeblevin, França, 1960) és novel·lista, dramaturg i assagista. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat d’Alger. A partir dels anys trenta, començà a viatjar arreu d’Europa i, el 1940, s’instal·là a París, on començà a col·laborar en diversos diaris. Durant la Segona Guerra Mundial, s’uní al moviment de la resistència francesa.

Proper a l’existencialisme i al teatre de l’absurd, és considerat un dels escriptors més rellevants del segle XX. Entre les seves obres, cal destacar El dret i el revés (1937), L’estranger (1942), Calígula (1945), La pesta (1947) i El primer home (publicada pòstumament el 1995). L’any 1957 fou guardonat amb el premi Nobel de literatura.

Dedicà bona part dels seus llibres a descriure una societat alienada, òrfena de valors, per aprofundir, després, en les qualitats de la condició humana (la dignitat de l’home a l’hora de combatre la injustícia, la fraternitat i la resistència davant la tragèdia), explorades, sens dubte, a Cartes a un amic alemany (1945).

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA