Albert Camus (Mondovi, Algèria, 1913 ‒ Villeblevin, França, 1960) va ser novel·lista, dramaturg i assagista. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat d’Alger. A partir dels anys trenta, començà a viatjar arreu d’Europa i, el 1940, s’instal·là a París, on començà a col·laborar en diversos diaris. Durant la Segona Guerra Mundial, s’uní al moviment de la resistència francesa.

Proper a l’existencialisme i al teatre de l’absurd, és considerat un dels escriptors més rellevants del segle xx. L’any 1957 va ser guardonat amb el premi Nobel de literatura.

Dedicà bona part dels seus llibres a descriure una societat alienada, òrfena de valors, per aprofundir, després, en les qualitats de la condició humana (la dignitat de l’home a l’hora de combatre la injustícia, la fraternitat i la resistència davant la tragèdia), i sobre el caràcter de les societats mediterrànies, temes explorats a Cartes a un amic alemany (Lleonard Muntaner, Editor, 2018) i a El revers i l’anvers.