Jaume Medina i Casanovas (Vic, 1949). Filòleg, poeta i traductor. Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1972) i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976), on exerceix de professor de filologia llatina des del 1972. Com a poeta ha publicat Temps de tempesta (1974), Encalçar el vent (1976), Dura llavor secreta (1990) i D’ara i de sempre (2000). Com a investigador, ha centrat les seves activitats en tres grans eixos: d’una banda, la filologia llatina (amb edicions i traduccions d’autors de totes les èpoques de la llatinitat, i amb una atenció especial al camp de la retòrica); d’una altra, la filologia catalana, en la qual ha sobresortit com a estudiós de la vida i l’obra de Carles Riba i també com a editor d’epistolaris; i d’una altra, encara, el de la tradició clàssica, amb estudis exhaustius sobre la presència dels grans clàssics de l’antiguitat en la literatura catalana.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA