Joan Baptista Binimelis (Manacor, 1539/40-1616) és un dels màxims representants de la cultura del Renaixement mallorquí i del conjunt dels països de parla catalana. Com a bon humanista, va ésser una figura polifacètica: eclesiàstic, metge, historiador, escriptor, matemàtic, astrònom, autor dels projectes de diverses torres de defensa i d’alguns invents que se li atribueixen, entre d’altres. D’orígens humils i pagesos, estudià medicina a València, freqüentà Roma i, a Mallorca, es relacionà amb les esferes del poder, fins que sembla que caigué en desgràcia arran d’un procés inquisitorial (1604) motivat per requeriments indecorosos a diverses monges de la comunitat de Santa Clara, de la qual era confessor.

L’obra que l’ha fet més conegut és la Història general del regne de Mallorca (1593), el primer treball històric d’aquestes característiques que coneixem sobre el regne mallorquí. Però la seva aportació cultural resulta molt més àmplia, ja que és autor d’un nombre significatiu d’escrits, la major part dels quals resten inèdits (i, alguns, perduts), una circumstància que fa que hom no hagi valorat suficientment la importància d’aquest autor en el context cultural del seu temps. A més d’altres textos de caràcter històric, dugué a terme una notable contribució a la literatura mèdica del moment, en què posa en relació la ciència mèdica i la geografia, seguint els postulats de la medicina clàssica, recuperats pel món renaixentista. Altres obres sorgides de la seva ploma tracten aspectes mate­màtics, físics, astronòmics i científics, en general. I, a partir d’ara, hem d’incloure entre la seva producció els textos sobre la dona que publicam en aquest llibre, inèdits fins avui.

 

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA