Sophia de Mello Breyner Andresen (Porto, 1919 – Lisboa, 2004), va néixer en el si d’una família aristocràtica pocs anys després de la implantació de la República. Entre els anys 1936 i 1939 va cursar Filologia Clàssica a la universitat de Lisboa, sense arribar a titular-se. Als anys quaranta va començar a publicar l’obra poètica que va ser reconeguda amb el guardó més prestigiós de la poesia en portuguès, el Premi Camões, l’any 1999. A partir dels anys seixanta s’inicià en l’escriptura de contes infantils i per a adults.

La confluència d’una cultura classicista i una educació catòlica amb unes conviccions llibertàries que la van enfrontar a l’Estado Novo, la dictadura nacionalcatòlica de Salazar i Caetano, van proporcionar una de les veus literàries més singulars de la resistència. Va ser candidata de l’oposició democràtica l’any 1968, i un dels membres fundadors de la Comissió Nacional de Socors als Presos Polítics. L’any 1975, va ser candidata a l’Assemblea pel Partit Socialista, un any després de la revolució que va posar fi al règim colonial i feixista.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA