El cas Handke. Una conversa sense cap contemplació

Per la meva banda, et diré la manera com ho percebo avui. Més enllà de Handke, m’agra­daria arribar a fer pensar. Pensar què és la creació literària, pel fet que aquesta no només és necessària sinó vital; pensar què és un escriptor i què és el que fa; també pensar què vol dir, per a un escriptor, el compromís polític, la responsabilitat que pren quan fa aquest salt, i el que suposa aquest treball. El mateix Handke aborda la qüestió, si ho recordes, quan es pregunta si l’escriptor no és el testimoni més sospitós. Però no va més enllà. No hi aprofundeix. Tot i això, penso que sobre aquest tema hi hauria moltes coses a dir. ¿Te n’adones, que amb una hora no podrem esgotar aquest tema? A més, no s’ha d’oblidar la qüestió de les víctimes…