En nom de Déu? En nom de l’home?

Les dues preguntes que encapçalen aquestes pàgines —En nom de Déu? En nom de l’home?— al·ludeixen a dos extrems summament distants entre si. Són dos extrems que, endemés, sovint han estat presentats amb l’intent de subratllar la distància que els separa, i encara, en diversos aspectes, amb el de mostrar-ne serioses contraposicions que afecten, sobretot, el camp de l’ètica o de la moral. D’aquesta manera, la perspectiva resultant pot ésser, simplement, la d’un Déu que ocasionalment orienta o corregeix el comportament de l’home i un home que habitualment es troba en dificultats o per a conèixer o per a seguir una remota voluntat de Déu. Tal concepció podrà apel·lar, eventualment, a raons més o menys adequades; però des del principi d’aquestes pàgines convé dir que el que aquí s’intentarà fer és el contrari, és a dir, posar l’atenció en l’àmplia coincidència que sembla que s’ha de donar, tocant a la nostra vida, entre allò atribuïble a Déu i allò atribuïble a l’home. Tal coincidència es deuria al fet que creador i criatura contemplen interessos i camins de solució necessàriament comuns.