La nit transeünt

    14,00

    LA NIT TRANSEÜNT

    Angst war das Unbekannte dort

    Por era allò desconegut allí

    Durs Grünbein

    La muntanya. Els jardins portables dels llocs inexistents. La calma d’aquell instant entre el temps i el temps, com ara, extraviats en el llamp de la pregunta, els peus sense terra, les aigües buides, la nit transeünt del cervell, dalt la coma, la veu trasbalsada que s’interroga, que se’ns endú, on la retina, darrere. Abans del col·lapse. A l’espai dels límits, de la pregunta que rebenta resplendent i aspra, un cos descarnat. La càmera de l’ull que enregistra la pèrdua de l’ara, la sintaxi de l’absència que retorna, el blanc del temps, el pànic, la mecànica de l’engany per sobreviure.

    I de nou la quietud, i els jardins que no existeixen enlloc.

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

    ACCEPTA