La Pietà

Jaume Mateu i Martí s’estrena amb aquesta novel·la com a narrador. Un cop iniciada la lectura d’aquesta obra, veurem com les seves pàgines ens permeten entrar en el temps esquerp d’un món àrid marcat pel fanatisme. I, a més, ho podrem fer proveïts d’una prosa cisellada, acolorida, suggeridora i poètica: «Deu saber què és La Pietà, senyor jutge. En Macià en dugué una estampa quan tornà de la presó, acabada la Guerra, regal d’un brigadista […]. En Macià i aquella estampa feren la guerra i la presó junts. Encara la conserva en el primer calaix del canterano, davall les camisetes. El brigadista li explicava que aquell caramull de pedra tan ben polida, […] expressava l’agrura de la mort més amarga reflectida en la cara d’una mare feta benes».