Al Berto (Coïmbra, 1948 – Lisboa, 1997). Alberto Raposo Pidwell Tavares, més conegut com Al Berto —pseudònim que permet el desdoblament d’un dels autors essencials de la poesia portuguesa de la segona meitat del segle xx— passa els anys d’infància i adolescència a la ciutat de Sines, a la costa de l’Alentejo. Posteriorment, emprèn un periple de joventut per Europa que comença en establir-se a Brussel·les, on pot expressar amb naturalitat la seva homosexualitat i evitar el servei militar del seu país. Només torna a Portugal després de la Revolució d’Abril, l’any 1974, i allà basteix la seva carrera com a escriptor. Mor prematurament, de càncer, a Lisboa, a l’edat de quaranta-nou anys.

Poeta, pintor, instigador cultural i editor de vasta trajectòria i desenfrenament vital, la seva escriptura és un permanent joc autobiogràfic, una persecució d’ombres entre el seu jo real i el seu jo poètic —desbordant d’amor carnal i fugisser, d’angoixa davant la mort, de malaltia i fragilitat del cos, de marges i de decadència, d’excessos i de pèrdua— i està formada per una dotzena de llibres de poesia, entre altres obres de prosa i teatre.

Una existència de paper és la seva primera obra traduïda al català.