Una existència de paper

    14,00

    conec el cos que genera el seu propi foc 

    mentre la saba de l’arbre prepara la floració 

    i la darrera maduració dels fruits

     

    el mil·lenari rovell de la nit

    va ferir-li la parpella cansada per la visió

    i a les malmeses espatlles encara carrega el desig 

    d’un altre cos oblidat vagament recordat

     

    el mirall va esberlar-li el somriure

    per una línia oberta a la pell s’escorre lívida 

    arran dels llavis silenciosos

    la precària claror de la rosada

     

    de la humitat antiga de l’ermitatge se n’alça

    la prudència i la saviesa que va anar abandonant 

    a la laboriosa travessia de la vida

    al lentíssim desxiframent de la por i dels senyals

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

    ACCEPTA
    https://megakemayoran.com/produk/ situs toto