Aleš Debeljak (Ljubljana, 1961). Poeta i assagista eslovè. Es va llicenciar en Literatura comparada a la Universitat de Ljubljana i va obtenir el títol de doctor a la Universitat de Syracuse de Nova York en l’àmbit del pensament social (1993). Actualment és professor a la Universitat de Ljubljana, on també dirigeix el Centre d’Estudis Religiosos i Culturals. Des del començament de la seva trajectòria professional, ha estat molt actiu també com a editor, tant en revistes eslovenes com en publicacions internacionals.

La seva obra poètica diu que som davant d’un autor que relaciona l’experiència poètica amb l’entorn més ampli. Tots els seus reculls, des del primer, aparegut el 1982, Intercanvis, intercanvis, fins a Els noms de la mort (1985), Diccionari del silenci (1987), Moments d’angoixa (1996) i La ciutat i el nen (1996), tenen una estructura molt calculada, que podem observar també en els dos darrers llibres, Lloances inacabades (2000) i Sota l’aigua (2004). Ara bé, cada poema pot ser llegit de manera independent, tot i que alhora s’ajunta amb els altres per formar cicles, i els cicles formen un llibre, concebut com a una unitat.

Debeljak es defineix d’entrada —i sobretot— com a poeta. No és sobrer subratllar-ho, perquè també ha destacat dins i fora del seu país en el gènere de l’assaig: amb L’esfinx postmoderna (1989), resultat de les seves investigacions en una universitat de Nova York, va irrompre en l’escenari de la reflexió sobre el món que ens envolta. El seu treball de recerca va estimular els joves autors eslovens a experimentar amb les noves tècniques narratives i va donar un impuls important a la reflexió en eslovè sobre l’època actual. Amb els llibres d’assaigs posteriors es va consolidar com un autor influent i estimat pel públic: El cel fosc d’Amèrica (1991), Cartes de l’estranger (1992), El crepuscle dels ídols (1994), Les formes de la imaginació religiosa (1995), El pont atlàntic: assaigs sobre la literatura americana (1998), L’individualisme i les metàfores literàries de la nació (1998), Damunt les ruïnes de la modernitat: La institució de l’art a través de la història (1999), La neu de l’any passat (2002) i Europa sense els europeus (2004).