Dino Campana (Marradi, 1885 – Scandicci, 1932), un dels poetes italians més valuosos de començament del segle XX, és autor d’un llibre inclassificable i eclèctic, Cants Òrfics (1914), a cavall entre el decadentisme dannunzià i els moviments de l’avantguarda, i propi d’un orat «rudement culte» (en mots de Pasolini) que canta separat, a frec del somni. Lector compulsiu de literatura estrangera en la llengua original (Baudelaire, Nerval, Rimbaud, Nietzsche, Whitman, Poe, Wilde), Campana és l’amo dels rampells i de les fúries, del viatge i de les relacions tempestejades (amb la poeta Sibil·la Aleramo davallarà als cercles de l’Infern, fins a tocar fons). Mirador infatigable de llenços (Miquel Àngel, Leonardo, pintura cubista i metafísica) i de prostitutes, en els seus poemes les descripcions de paisatges i de situa-cions extraordinàries esdevenen transposicions dels estats incontrolats de l’ànima. L’actual edició catalana ofereix tot un seguit de textos i d’esbossos que es publiquen per primer cop més enllà de les fronteres d’Itàlia.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA
https://megakemayoran.com/produk/ situs toto