Poeta beneït per la Quimera,

Campana visionarà

oscil·latòriament,

just abans que l’engabiïn,

natures vives i mortes,

recorreguts extenuadors,

breus instants pels baixos fons

en un combat molt perillós

i sense límits

contra la tibantor i la hipocresia

de l’ambient lletraflorit.

De malcarats i d’intractables,

de retirats i d’impossibles,

sempre n’hi haurà ben pocs.

Tanmateix, si no els tinguéssim

quin so més buit que faria

la paraula llibertat!