Eulàlia Duran Grau (Barcelona, 1934). Historiadora. Filla de l’historiador i arxiver Agustí Duran i Sanpere. Catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona (1982-2004). Ha treballat a la Gran Enciclopèdia Catalana com a responsable de la secció catalana (història i literatura) (1960-1977). Membre de la Societat Arqueològica Lul·liana (des del 1974), de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (des del 1987), de l’Institut d’Estudis Catalans (des del 1990) i de l’Institut d’Estudis Borgians (des del 1966). S’ha especialitzat en l’època moderna (segles xvi-xvii). Ha publicat Les Germanies als Països Catalans (1982), edicions d’historiadors com Cristòfor Despuig, Lluís Pons d’Icard, Jordi Centelles…) i s’ha especialitzat en corrents espiritualistes com l’erasmisme, el profetisme, el mil·lenarisme… Ha promogut un equip universitari d’investigació: Repertori d’Historiografia Catalana (descripció de manuscrits) en 7 volums publicats per l’IEC i continuats en línia. Ha codirigit la publicació de l’Obra completa del pare Miquel Batllori (19 volums, 1966-2002). Ha traduït la tesi de Pierre Vilar Catalunya dins l’Espanya Moderna (4 volums, 1964-68). Ha llegat al Museu i a l’Arxiu Comarcal de Cervera la biblioteca i arxiu particulars d’Agustí Duran i Sanpere i ha obtingut la Medalla Narcís Monturiol (2005) i la Creu de Sant Jordi (2006).