Francesc Terrades, metge i capellà mallorquí, va néixer a Palma en la primera meitat del segle XVI i hi va morir el 1596. Va ser un dels molts alumnes mallorquins (Pere d’Olesa, Damià Carbó, Joan Baptista Binimelis, Maties Roig…) que es van formar a València o a Gandia, i, a més, va exercir un temps a la ciutat del Túria, on patí l’experiència d’emmalaltir de pesta. De retorn a Mallorca, va continuar l’exercici de la medicina i, ordenat sacerdot, va ser rector de Manacor i de Puigpunyent. La seva formació intel·lectual el situa dintre de l’humanisme, i a la seva nombrosa biblioteca es trobaven llibres científics, teològics i religiosos. El 1590, tement que arribàs a Mallorca l’epidèmia que assolava Catalunya des del 1586, va escriure el Compendi de la peste i de la precaució i curació d’aquella. En aquesta obra, única coneguda de l’autor, va exposar, amb caràcter divulgatiu, uns conceptes mèdics propis tant del galenisme arabitzat com de l’hipocràtic o humanista, a més de manifestar-se com a seguidor de la innovadora teoria del contagi establerta per Fracastoro el 1546.