Gabriel Genovart Servera (Artà, Mallorca, 1944), psicòleg, pedagog i catedràtic de filosofia, ha publicat al llarg de la seva vida nombrosos articles i col·laboracions sobre la temàtica de les seves especialitats docents i acadèmiques. Entre aquests escrits, ocupen un lloc destacat els que versen sobre la festa de sant Antoni i la seva antropologia profunda.
Els articles i llibres de Gabriel Genovart tenen en comú, precisament, aquest enfocament antropològic, tant aquells que ha dedicat al cinema com aquells altres que ha dedicat a altres temes i continguts.
Sobre el setè art ha publicat quatre llibres: La placenta dels somnis (Els mites, el contes i el cinema en la formació de l’afectivitat), El somni de l’Oest, Infància i cinema en un temps de postguerra i La psicologia infantil en el cine, dels quals els tres primers ha publicat també, traduïts per ell mateix, en llengua castellana. Tot plegat, un conjunt d’anàlisis on predomina l’estudi de la incidència que el cinema ha exercit sobre l’educació sentimental o psicoafectiva dels espectadors del segle xx i, en especial, dels públics infantils i juvenils.
Ara, amb aquesta Antropologia de la festa de sant Antoni, s’endinsa en una «arqueologia de la ment humana» a través d’una indagació amb la qual tracta d’arribar a les arrels més fondes de la festa més emblemàtica d’Artà i d’altres pobles de Mallorca així com de tots aquells altres costums i rituals arcaics i enigmàtics que, com la festa del sant anacoreta, han sobreviscut fins al present i que, d’alguna manera, estan connectats entre si. Aquesta investigació certifica aquella sàvia asseveració del eminent folklorista pare Rafel Ginard Bauçà quan afirmava que «si tiram del floklore, ve, en arrel, tota la humanitat, des dels temps més tenebrosos fins a l’hora actual».
Per tot l’exposat, aquesta Antropologia de la festa de sant Antoni és un estudi en profunditat dels fascinants universos simbòlics de l’ésser humà (l’homo symbolicus, que en digué Ernst Cassirer); uns símbols i unes imatges que es mobilitzen a l’entorn d’una celebració popular d’orígens tan remots com pregons i misteriosos.