Infància i cinema en un temps de postguerra

Infància i cinema en un temps de postguerra és un llibre sobre un despertar iniciàtic: el despertar a l’existència d’un infant a partir de la contemplació de la vida que flueix al seu entorn i d’aqueixa «altra vida» que contempla meravellat a la pantalla les tardes dominicals de l’hivern; dues vides que s’entrellacen i es confonen en més d’una ocasió.

A través de múltiples records de pel·lícules, es van enfilant les vivències personals d’una minyonia que transcorre sota el signe d’una contesa civil encara recent i en un poble del llevant mallorquí que es pot considerar representatiu de qualsevol altre de la geografia espanyola d’aquells anys de postguerra; anys de penombres i silencis, per bé que il·luminats per l’esplendor incomparable dels diumenges de cine. Es tracta, doncs, d’un llibre de memòries: la crònica personal, i quasi generacional, d’una educació afectiva bàsicament vehiculada a través de l’experiència cinematogràfica.

Sobre el rerefons d’aqueixes coordenades d’espai i de temps —la Mallorca postbèl·lica i deprimida—, el món rural i tancat evocat per l’autor amb tons neorealistes apareix com una espècie d’illa dins una illa i esdevé, per això mateix, una imatge reduïda o microcòsmica d’una Espanya igualment isolada, en aquell temps, de tota la resta del món.

Gairebé només el cine obre, cada setmana, un finestral a la fantasia…