Isidor Marí Mayans (Eivissa, 1949). Destaca per la multiplicitat de camps en què ha fet contribucions rellevants: la música i la poesia, la gestió de la política lingüística institucional i la docència universitària, la sociolingüística i la participació com a protagonista en iniciatives cíviques favorables a la recuperació nacional dels Països Catalans i a l’establiment d’un ordre lingüístic mundial que respecti la diversitat existent i en garanteixi la seva sostenibilitat. A més d’una quantitat ingent d’aportacions a obres col·lectives diverses i de nombroses col·laboracions a revistes de l’àmbit català o internacional, ha publicat els assaigs següents: La nostra pròpia veu (1984), juntament amb Jean Serra, un estudi global sobre la literatura catalana a Eivissa; El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República (1991), amb Guillem Simó; Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la planificació lingüística (1992), Conocer la lengua y la cultura catalanas (1993), Plurilingüisme europeu i llengua catalana (1996), La cultura a Eivissa i Formentera (segles xix i xx) (2001) i Una política intercultural per a les Balears? Informe per al debat (2002). Com a poeta, ha publicat Illes a trenc d’alba (1997) i Enjogassats i dispersos (2006) i ha traduït el Comte de Lautréamont i R.M. Rilke. Com a músic, després d’uns inicis com a cantautor, va ser un dels fundadors del grup UC, amb el qual va enregistrar Cançons d’Eivissa (1974), En aquesta illa tan pobra (1976) i Una ala sobre el mar (1978). Els darrers anys ha participat en els cedés Salta un ocell (2000) i Cor de crom, amb el grup Falsterbo Marí, i ha tret, en solitari, Ansa per ansa (2006). En l’actualitat, és el director dels Estudis d’Humanitats i Filologia de la UOC, i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural.