Jaume Medina i Casanovas (Vic, 1949). Filòleg, poeta i traductor. Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1972) i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976), on ha exercit de professor de filologia llatina des del 1972. Com a poeta ha publicat Temps de tempesta (1974), Encalçar el vent (1976), Dura llavor secreta (1990), D’ara i de sempre (2000) i Cobles devotes (2010), recollits a Obra poètica completa (2020). Com a investigador, ha centrat les seves activitats en tres grans eixos: d’una banda, la filologia llatina (amb edicions i traduccions d’autors de totes les èpoques de la llatinitat, i amb una atenció especial al camp de la retòrica); d’una altra, la filologia catalana, en la qual ha sobresortit com a estudiós de la vida i l’obra de Carles Riba i també com a editor d’epistolaris; i d’una altra, encara, el de la tradició clàssica, amb estudis exhaustius sobre la presència dels grans clàssics de l’antiguitat en la literatura catalana.