JAUME POMAR (Palma, 1943 – 2013). Encetà la seva trajectòria com a poeta el 1967 amb Tota la ira dels justos, però ha destacat també en el món de la investigació amb la contribució a l’anàlisi de la vida i l’obra de Llorenç Villalonga, mitjançant els estudis El meu Llorenç Villalonga (1995), Llorenç Villalonga: cartes i articles: temps de preguerra (1914-1936) (1998) i Llorenç Villalonga i el seu món (1998), entre d’altres. Així mateix, ha publicat les obres de narrativa Un dia o l’altre acabaré de legionari (1988), En Josep J., xueta (2001) i Temps inconjugable (2001).

Es llicencià en Periodisme el 1973 però continuà exercint la seva vessant poètica en les obres Amb la mort, amorosament (1971), Història personal (1979), Elegies (1986), Les quatre estacions (1991), Llavis de marbre blanc (1992), Frontissa (1993) i La sínia de les hores (1997). Després d’uns anys de silenci, ens sorprengué amb els haikus de Mosafat (2005) i amb tres llibres més: L’illa i el silenci (2009), Bolla negra (2010) i Llibre de l’exili (2011). No debades ha pogut arreplegar ja alguns dels seus materials en cinc antologies diferents i ha estat traduït a diferents llengües europees.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA
filme porno scam