Cants de Montalt

11,00

Trobar, enmig del somni i la vigília,
una altra terra i un altre llenguatge
alforres del present, realitats
d’un temps que vibra sense el llast solemne
que pot tacar la vida o fer-la estèril.
Obrir els horitzons, gratar l’arena
torrada sota el sol per arribar
a la canyella amb sal, humida al tacte.
Sota els maons roman sauló de platja;
sota la platja el mar i sota el mar
l’antic misteri de la vida absent
sempre en estat d’alerta, desvetllada.
El vell palau del pensament s’esquerda
per vint cantons; la paraula s’esberla
i un foc latent s’empara del desfici.
Oníric i agitat, el desesper
impur vol emergir des d’abismals
fondàries i alhora els ulls es tanquen
a la claror, apregonen tenebres,
ombres marcides, inferns desolats,
metamorfosis de malsons, ferides
obertes com el preu d’haver viscut.
El fons de jazz ignorarà la nafra
mentre improvisa un temps de llarga espera.

 

Esgotat

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA
https://megakemayoran.com/produk/ situs toto