Jaume Santandreu i Sureda va néixer a Manacor l’any 1938 i va morir a Can Gazà, Palma, el 31 de maig de 2025. Va ser capellà durant cinquanta anys, escriptor i un dels iniciadors del Moviment Marginal de Mallorca. Des del 1973 fins que morí tractà i atengué l’exclusió social extrema de l’illa. Els darrers vint anys va viure com un resident més a Can Gazà fent de cap de cuina. El 2022, feta pública la seva homosexualitat i després de renunciar al ministeri sacerdotal, es va casar. De la seva àmplia producció literària es poden destacar, en poesia: Dos pams d’home (1971), premi Ciutat de Manacor; Coratge d’un mot (1975), premi Andreu Vidal; En nom del pare (1983) i Estopa encesa (2005); en prosa: Camí de coix (1979), premi Ciutat de Palma; Mamil·la, encara (1984), premi Andròmina; Encís de minyonia (1997), premi Miquel Àngel Riera; Mortuus Dei (2002), premi Alexandre Ballester; Catedral amb armaris (2004), premi Terenci Moix; Llobacarda. Confessions d’un capellà terrol (2010); Operació tiara (2016); Déu meu (2018) i Mon cor aflama estels. ApoElegies (2024).