Déu meu

Déu meu som jo mateix, la meva vida (passat, present i futur amb mort sublim), la totalitat de l’existència real i també de la irreal. Vet aquí un exemple: «Quants d’animals mereixen l’eternitat! Mil cops més que la degenerada bèstia humana», és clar, qui ho dubta?

(Antoni Serra, Palma, 2018)

Al final el que preval són les obres i les accions, i en Jaume Santandreu n’és un referent amb la seva lluita per una humanitat lliure i digna, una feina que val més que totes les misses i processons.

(Oriol Junqueras, Presó de Lledoners, 2018)