Joan Carles Sastre i Barceló (Palma 1959). Doctor en Història General per la Universitat de les Illes Balears (1986). A partir de la seva tesi de llicenciatura (1982), ha treballat, sobretot, la història de les mentalitats, a obres com Romanticismo y política en Mallorca (tesi doctoral, 1986), Història de les dones a la Mallorca del segle xix (Lleonard Muntaner, Editor, 1997) i a nombrosos articles publicats a diverses revistes especialitzades. El mateix any del seu doctorat començà la ingent tasca d’investigar l’arxiu conventual del monestir de Santa Clara de Palma, fruit de la qual sorgiren obres com Santa Clara de Palma. Vida quotidiana en un monestir medieval (1993), o com la dedicada als orígens dels barris del Call i de la Calatrava, a més dels estudis sobre els esmentats barris i sobre el centre històric de Ciutat que li valgueren la concessió de dues beques a dues edicions consecutives dels Premis de Rehabilitació de la Ciutat de Palma (1988 i 1989), i de nombrosos articles i comunicacions. Va col·laborar també amb algunes entrades a la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Actualment exerceix com a professor d’ensenyament secundari a Benigànim (València) i continua la seva labor investigadora a l’arxiu històric del monestir de Santa Clara de Palma.