Espiritualitat i vida quotidiana al Monestir de Santa Clara. Ciutat de Mallorca. Segles XIII-XV

    30,00

    En el segle xiii, el poble cristià occidental, turmentat pel seu enriquiment, somiava escapolir-se de la corrupció induïda pels doblers i cercava com a mitjà unes ensenyances religioses senzilles, que permetessin alhora desemmascarar l’heretgia. Un papa intel·ligent com Innocenci III va comprendre que havia de donar resposta a aquest clam, i per això va deixar actuar a dos joves que representaven un fort canvi a les concepcions de la vida religiosa: Domingo de Guzmán i Francesc d’Assís.

    […] les clarisses de Mallorca foren sovint encarregades pels seus contemporanis de complir el gran ritual de la caritat a la seva època: repartir l’herència dels pauperes Christi, el pa dels pobres que havia de remeiar les necessitats materials d’aquests i les espirituals de l’ànima dels benefactors. Igualment, lluny d’haver perdut fervor a la seva celebració dels oficis divins, la labor contemplativa de les monges era molt apreciada i encoratjada pels ciutadans coetanis. Les oracions que s’aixecaven des del monestir eren, per a aquelles persones dels segles xiii i xiv, una empenta definitiva per a la salvació de les seves ànimes, una esperança de trobar la solució escaient per a totes les coses, fins i tot per a aquelles més terrenals. El fet que se sol·licitassin les oracions de les monges a un ritme constant —i fins i tot creixent—, al llarg dels dos primers segles i mig d’existència del monestir, recolza perfectament aquella característica de la mentalitat de l’època i aquella realitat, que parla de la valoració personal de les pràctiques religioses.

     

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

    ACCEPTA
    filme porno scam