Manoel Antonio (Rianxo, Galícia, 1900-1930). És un dels poetes importants de la literatura gallega i autor d’una obra singular dins les avantguardes. Després de cursar el batxillerat a Santiago, on va entrar en contacte amb el nacionalisme i amb moviments culturals renovadors, es va matricular a l’escola nàutica de Vigo. En els anys d’estudiant va publicar, juntament amb Álvaro Cebreiro, el manifest revulsiu Mais alá (1922), i també els seus primers poemes en revistes. En acabada la carrera, durant les pràctiques de navegació a bord del Constantino Candeira, va escriure el llibre De catro a catro (Nós, 1928), que es va convertir en un estendard de l’avantguarda en la poesia gallega i que encara n’és, a hores d’ara, un dels poemaris més destacats. Manoel Antonio va morir de tuberculosi el 1930 i la major part de la seva obra no va ser publicada fins al 1972, de manera pòstuma.