Marguerite Yourcenar, nascuda el 1903, de pare francès i mare belga, va créixer a França, però la major part de la seva vida va residir a l’estranger: Itàlia, Suïssa, Grècia, i després Amèrica, on va viure a l’Illa dels Monts Deserts, a la costa nord-est dels Estats Units, fins que va morir el 1987. Va ser elegida a l’Acadèmia Francesa el 6 de març del 1980. La seva obra comprèn novel·les (Alexis ou le traité du vain combat, 1929; Le coup de grâce, 1939; Le denier du rêve, versió definitiva 1959), poemes en prosa (Feux, 1936), en vers regular (Les charités d’Alcippe, 1956), novel·les curtes (Nouvelles Orientales, 1963), assaigs (Sous bénéfice d’inventaire, 1962; Le Temps, ce grand sculpteur, 1983; En pèlerin et en étranger, 1989), obres de teatre i traduccions. Mémoires d’Hadrien (1951), novel·la històrica d’una veritat sorprenent, li va significar la fama mundial. L’oeuvre au noir va obtenir el premi Femina per unanimitat el 1968. Souvenirs Pieux (1974), Archives du Nord (1977) i Quoi? L’éternité (1988) constitueixen el tríptic on evoca els records de família i de la infància.