Alexis o el tractat del combat inútil

La publicació d’Alexis és important no solament perquè encarna el coratjós trencament amb uns esquemes força convencionals —la literatura de l’època no presenta en cap ocasió el tema que s’hi tracta, l’homosexualitat masculina que, tanmateix, amb un mestratge sorprenent si tenim en compte que, quan la va escriure, Yourcenar tenia vint-i-quatre anys, no és clarament referida en tota l’obra—, sinó també perquè aquesta creació va introduir Marguerite Yourcenar a les llistes d’escriptors francesos i perquè l’obra preconitza i anuncia la que, anys a venir, serà Mémoires d’Hadrien: un llarg relat també en forma de carta, nova creació de la veu poètica d’un altre ésser, nou portrait d’une voix.

Carta de la lítote, del suggeriment i de la perífrasis, del despullament de l’ànima i de l’abstracció de l’escriptura, de la subtilesa de l’anàlisi descarnada del protagonista i de la seva dona; carta amb una escriptura sòbria i rigorosa, una escriptura de l’ascesi interior, que causà sorpresa, admiració i emoció en el seu pare: «Je n’ai rien vu d’aussi limpide qu’Alexis».