Miquel Gual (Campanet, 1945). Cursà els estudis eclesiàstics i els de Filosofia i Teologia al Seminari de la Diòcesi. Ordenat prevere l’any 1970, l’estiu d’aquell mateix any s’uní al grup de preveres mallorquins que exercien la seva labor pastoral com a «Fidei Donum» al Burundi. Cinc anys després, va reprendre els estudis Teològics a La Gregoriana de Roma, i s’especialitzà en Teologia Dogmàtica (vessant eclesiològica), una opció que marcarà el seu futur com a docent tant al CETEM com a l’ISUCIR.
El gust per l’estudi de la Teologia i la necessitat d’aprofundir amb més rigor en alguns dels seus camps, el dugueren a iniciar una recerca que acabà en la defensa de la tesi doctoral Elements per una Església de Comunió, a la Facultat de Teologia de Sant Pacià (Barcelona), on es va publicar.
Els tractats sobre el Misteri de Déu U i Tri, que va exposar al llarg de molts d’anys com a docent, el dugueren a llicenciar-se en Filosofia.