Sophia de Mello Breyner Andresen (Porto, 1919 – Lisboa, 2004), va néixer en el si d’una família aristocràtica pocs anys després de la implantació de la República. Entre els anys 1936 i 1939 va cursar Filologia Clàssica a la universitat de Lisboa, sense arribar a titular-se. Als anys quaranta va començar a publicar l’obra poètica que va ser reconeguda amb el guardó més prestigiós de la poesia en portuguès, el Premi Camões, l’any 1999. A partir dels anys seixanta s’inicià en l’escriptura de contes infantils i per a adults.

La confluència d’una cultura classicista i una educació catòlica amb unes conviccions llibertàries que la van enfrontar a l’Estado Novo, la dictadura nacionalcatòlica de Salazar i Caetano, va proporcionar una de les veus literàries més singulars de la resistència. Va ser candidata de l’oposició democràtica l’any 1968 i a l’Assemblea pel Partit Socialista el 1975, així com una de les fundadores de la Comissió Nacional de Socors als Presos Polítics.