Canelobres que enlluernen

10,00

Enllaçant amb La veritat i el límit, la llum del canelobre donarà més claror a aquest territori d’encluses en què vivim. L’elogi del silenci, el parany on cauen els falsos aduladors, la recerca de la veritat, l’espurna poètica vista com el miracle al bell mig del camí, la complicitat pictòrica, l’escriptura com a antídot contra la Mort, la fosca i la nit lligades a la irrealitat de les coses, l’estretor de pensament lligada al món rural, la poesia vista com un fenomen universal que tracta del per què de les coses, la necessitat de prescindir dels records inútils —sembla que la memòria no ens vol donar treva—, el pas del temps, la niciesa, l’elogi de la paraula o l’eixida dels mots vista com un patiment, l’elogi de la dissidència i la recerca del mot exacte que esdevé una lluita contra la mort són alguns dels aspectes que s’hi esbossen. Qui sap si, enmig de tanta claror, els draps bruts mal orejats relluiran encara més i, entre mitges veritats, enlluernats —o encegats alguns—, podran trescar els paràmetres de la nostra veritat poètica. Traçam el nostre missatge amb els peus dins el fang, els ulls enlluernats per la llum de la incertesa i els pensaments segats per la rotunditat de les campanes, però en la nostra recerca sabem que no estam sols. La realitat de les coses, si ens esdevé llunyana, la cobrim amb les mans plenes d’indiferència perquè, per a fer camí, els ulls de la destral són suficients per a guiar-nos per l’estret i efímer passadís que és la vida.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA