Territori d’encluses

Territori d’encluses és un mosaic humà on desfilen tot un seguit de referències literàries i artístiques, a mode d’homenatge de l’autora, de forma que el desdoblament de la veu poètica, tan predicat des de Fernando Pessoa fins a Arthur Rimbaud, cobra força en aquesta mena de dietari multívoc per barrejar les qüestions més intimistes amb les més generals o generacionals —no oblidem que els mots ens juguen una mala passada més d’un cop. La vida cultural mallorquina, les conseqüents enveges, les gelosies i la ferotge cursa per abastar la medalla d’or en la particular olimpíada literària són tractades amb subtil ironia i exposades, alhora, amb tota la seva crueltat; no cal amagar el tractament sarcàstic quan així ho dicten les lleis de la pròpia consciència, i el tractament metafòric o per mitjà de paràboles ens resulta balder; l’usarem només quan sigui escaient, per exemplificar millor tota aquesta tramoia. A més, s’hi barregen temes força llunyans de la faràndula artística: l’amor amb totes les seves dúctils variants, i l’omnipresent tema de la mort, com a compromís ferm amb les persones, ja sigui en aquest món o en el més enllà.