El segle XIX és una etapa històrica farcida de successos sorprenents. El nostre interès en l’estudi del caciquisme manacorí ens ha permès descobrir una sèrie de fets que són cabdals per entendre la vida de la ciutat de Manacor tal i com l’entenem avui en dia. Per una banda, volem fer memòria d’uns anys de gran intransigència religiosa, marcats per la presència sempiterna de l’Església Catòlica en tots els àmbits de la societat; una institució temorosa de perdre el poder de què gaudia des de feia segles i contrària a l’obertura que defensava una minoria progressista, assenyalada pels carrers, però valenta en les seves accions públiques. I, per l’altra, resseguir una sèrie d’atemptats mitjançant explosius que, per espai de quinze anys (1880-1895), alarmaren i preocuparen un poble acostumat a una vida tranquil·la.

Al llarg del període històric objecte de la nostra investigació, Manacor va ser un espai de poder en què es desenvolupà una vida política molt activa i dinàmica, un indret permeable i atent als esdeveniments que ocorrien tant a Palma com a la capital de l’Estat. (De la introducció dels autors)