La veu silenciada. Els inicis del moviment republicà a Manacor

La veu silenciada cobra sentit enmig del context advers de la primeria del segle XX, sense que la història hagi fet justícia a l’esforç d’una gent que volia un poble millor, que advocava, com a primera passa, per l’abolició de la monarquia, símbol d’un món obsolet i medieval. En contraposició d’aquell univers estantís, el lliure pensament i el republicanisme defensaven uns valors democràtics i una major justícia social, la reforma de l’administració i de l’exèrcit, la promoció de l’educació i la cultura, alhora que condemnaven el caciquisme i criticaven el centralisme i l’Església.

Des del rerefons d’un Manacor empobrit i dominat per les pràctiques caciquils i clientelars (hi ha paràgrafs del llibre que semblen de completa actualitat), Gomila i Carvajal fan emergir les figures d’uns homes convençuts de la bondat dels seus ideals, fets a si mateixos, cultes en una societat atipada d’analfabetisme, creadors d’un corrent dinàmic i innovador. Sovint a través d’actes llarguíssims i mítings inacabables amb la intervenció de deu o més oradors als teatres Varietats i Femenias o al bell mig d’una plaça, projectaven una proposta alternativa al conservadorisme del moment, corrupte fins al moll dels ossos i que pretenia mantenir els privilegis seculars, mentre creixia l’empobriment de la majoria, que es veia abocada a la misèria i a l’emigració. (Del pròleg d’Antoni Tugores)