El matí del diumenge 19 de juliol de 1936 Alexandre Jaume berenava tranquil·lament a la terrassa de la casa on estiuejava, al Port de Pollença. Ignorava que unes hores abans, a Ciutat, el comandant general M. Goded havia declarat l’estat de guerra. A les onze del matí el detingueren, i començà un llarg i cruel calvari. Alexandre Jaume fou empresonat al castell de Bellver, on romangué la major part del temps incomunicat fins que, malalt, l’hagueren d’ingressar a l’Hospital Provincial. Un consell de guerra el condemnà a mort, juntament amb Emili Darder, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques, i es formalitzà així una sentència que havia estat dictada des del començament. Els afusellaren la matinada del 24 de febrer de 1937 a les tàpies del cementiri de Palma.

En aquest segon volum de les obres completes d’Alexandre Jaume es recull tot allò que el polític escrigué des de la presó: la correspondència, sobretot amb la família; unes notes al seu advocat, Lluís Alemany, amb instruccions sobre la defensa; i Mi calvario, un conjunt heterogeni de notes en què Jaume desgrana els pensaments i, sobretot, els sentiments que li provoquen la presó i la guerra civil, i que constitueixen un testimoni únic sobre la vida al castell de Bellver.