La insurrección de Octubre. Cataluña, Asturias, Baleares

La insurrección de Octubre fou un llibre «maleït» en força sentits: una obra desconeguda en gran mesura i, això sí, de culte per als pocs que hi tingueren accés. Es publicà, gràcies a una aposta molt personal de Jaume mateix, el juny del 1935. Se’n degueren imprimir uns tres-cents exemplars, tal com constaten les informacions aplegades per Alexandre Font en el primer volum d’aquesta col·lecció d’obres completes, i el seu impacte fou molt limitat. […]

M’afanyo a advertir que es tracta d’un llibre polític, un bon llibre polític sobre el significat i l’abast dels reptes de reforma de la Segona República espanyola que, malauradament, ha passat desapercebut dins l’abundant historiografia hispànica i hispanista contemporània. L’autor proclamà, sense amagar-se’n, aquest caràcter fonamentalment polític del text:

No es nuestro propósito relatar detalladamente el proceso revolucionario de Octubre y sus incidencias. Otra es la finalidad que nos hemos propuesto: escribir un libro polémico, de ataque y de defensa.

(De la introducció de Pere Gabriel)