Fauna mutilada

Fauna mutilada té, si fa no fa, les mateixes característiques i el mateix poder de seducció que Atletes de la fuga, l’anterior llibre de poemes de Joan Manuel Pérez i Pinya. A la secció que dona títol al llibre, però, l’ús del mite i, concretament, dels mites de l’antiguitat grega, és molt freqüent, i el poeta n’obté una plusvàlua semblant a la que n’obtenien els modernists anglosaxons i els d’altres latituds.[…] A Fauna mutilada, de vegades el paral·lelisme entre antiguitat i contemporaneïtat afaiçona o dona sentit a l’anarquia i la futilitat de la història contemporània, i d’altres obeeix a un propòsit més íntim: el desordre i la futilitat són els que imposa el pas del temps, «els furts de la vida» a què el jo poètic al·ludeix en el sonet XXXIV, on reflexiona sobre la brevetat de la joventut i la raó de ser de l’art. (Del pròleg de Jordi Larios)