La casa del vespre

Escric, les mans dins lleixiu, la pudor de l’alga, el silenci amb vinagre, i no me’n surt, dolgut amb la perifèria del cos o la ventresca de l’absurd, o l’alè dels moribunds, esquàlids, com una remor de rovell o el fàstic de la suor vella. Un univers sense diccionari. Escric i esqueix.