La cuina mallorquina. Segles XV-XX. De l’austeritat a la decadència

Aquest llibre pretén esbrinar quina ha estat l’alimentació dels mallorquins, a partir sobretot de l’Edat Moderna, i parlar del canvi gradual i sense traumes realitzat després del descobriment d’Amèrica.

La cuina popular, pobra, inevitablement austera i amb l’objectiu de la subsistència, basada en el pa de mestall, els llegums i la ceba, acollí amb en­tusiasme el pebre, la patata, la tomàtiga i, es­pe­cialment, el coent que aplicà a la sobrassada, que cobrà color.

Aquella cuina —la pobra i la de senyors— far­cida d’influències de pobles propers, configurà la seva identitat de mica en mica. Potser el seu moment de glòria fos a finals del segle xix i la primeria del xx. A més, a mesura que es su­pe­rava un analfabetisme quasi endèmic, s’anava po­pu­laritzant el gènere de receptaris i llibres de cuina. Però a la segona meitat del segle xx, malgrat un gran esforç creatiu, investigador i divulgador, s’inicia una decadència que es va accelerant a me­su­ra que creix el turisme de masses i la immi­gració.

Obra guanyadora del II Premi Font i Roig d’assaig (2016)

Obra en coedició amb l’Ajuntament de Maria de la Salut