La consciència pacífica ens fa entendre, sense dogmes, que la millor herència que rebem és la nostra infància. Tal vegada això fou un principi sagrat altre temps. Aleshores, per què encara calen lleis de protecció i proclames universals a favor dels drets dels menors? Per què no s’extingeixen els éssers obscurs que escampen el neguit, el desordre i la violació entre les generacions que neixen? Quina mutació benigna no arriba a produir-se en els éssers humans?

Un malefici ocupa la terra: mai no podreu eradicar dels horitzons la fatalitat que esbalteix la transparència de la infància.

Mai?