La Palestina com a metàfora

En aquestes entrevistes, Mahmud Darwix traça, alhora que analitza, el seu recorregut poètic amb una sobrietat i una agudesa extraordinàries. El diàleg mantingut amb la tradició clàssica àrab, la lectura del llegat clàssic europeu, i, a un mateix temps, el contacte suggerent amb la poesia hebrea i amb les innovacions de la poesia moderna, fan que el poeta cerqui tothora la manera més justa de modular la pròpia veu. I és que l’alteritat i la identitat es troben d’entrada en un mateix: la poesia diu sovint —i profundament— aquesta primera escissió. El resultat d’aquestes converses és, doncs, una autèntica Ars poetica que interessarà tot lector i tot escriptor de poesia, però no només: també ens ofereix un testimoniatge indefugible i colpidor de la identitat palestina que es veu obligada a redefinir-se amb la creació de l’Estat d’Israel, i per tant amb la guerra, amb l’exili i amb l’ocupació dels territoris. El present recull ha estat prologat per un gran amic del poeta, Elias Khoury, un autor que ja coneixem en català per La cova del sol i també per Ialo.