La pervivència de l’aversió cap als xuetes durant la contemporaneïtat fou possible gràcies a la difusió d’una sèrie de mites que crearen un estereotip difamador que ha perdurat a l’imaginari popular mallorquí gairebé fins a l’actualitat. Si bé les Reials Cèdules de Carles III (1782, 1785 i 1788) legislaren favorablement per als xuetes, les centúries de difusió de l’odi cap als descendents de jueus conversos havien calat entre els mallorquins.

L’interès exogen per la situació dels xuetes començà a la segona meitat del segle XIX i s’accentuà amb el desenvolupament del segle XX. En aquest volum hem volgut comprendre com fou aquest procés de traspàs de coneixements compilant els posicionaments crítics, de denúncia, i esbrinant els processos que conduïren a la perpetuació de l’estigma més enllà de la geografia mallorquina. Amb tot, analitzem obres literàries i articles de premsa, periòdica i satírica, que ens permeten aproximar-nos a la percepció forana de la qüestió xueta.