L’admissió d’estudiants xuetes a l’Institut Balear. El cas del metge Guillem Aguiló i Forteza, primer metge del Carrer

La historiadora Laura Miró ressegueix en aquest llibre l’impacte que tingué en la comunitat xueta la inauguració de l’Institut Balear (1835). Aquest centre, que cobria l’etapa d’educació secundària, prèvia a la universitat, va ser el primer que admeté l’assimilació dels xuetes en l’educació. En aquest sentit, l’eclosió de l’Institut permet al grup marginat prosperar mitjançant els coneixements i poder optar a l’exercici de professions que els havien estat vetades fins aleshores. Aquesta fita resulta interessant si considerem que els primers estudiants xuetes que ingressaren en aquest institut foren els primers portadors d’algun dels quinze llinatges que assoliren estudis superiors. Parlem principalment de dos pioners, Marià Aguiló i Fuster (1825-1897), segurament l’intel·lectual xueta més reconegut, i el seu cosí Guillem Aguiló i Forteza (1820-1859), metge de biografia molt més desconeguda, la qual també volem posar de relleu en aquest volum.