Ocells de pas

Ocells de pas és una novel·la que parteix de la narrativa de caire social per traspassar els límits del realisme, on sovint la quotidianitat es mescla amb l’inconscient i on realitat i somni es confonen. Narrada des de la perspectiva de dues veus narratives que s’emmirallen una en l’altra, mostra la història d’en Benet Catany, un antic director de banca, i la d’en Ramon Trobat, un periodista fracassat, que pateixen els embats de la cobdícia dels bancs. Ocells de pas es fa ressò de la crisi econòmica, encetada el 2008 amb la bombolla immobiliària, que no sols engrunà treballadors, sinó també entitats financeres i empreses familiars. S’hi descriu el drama de l’home contemporani que no pot accedir ni a una feina ni a un habitatge dignes. La narració és un retrat de la vida dels que dormen al ras, dels que han estat exclosos d’una societat deshumanitzada i sense ànima, on abunda la voracitat, l’egoisme i l’ambició dels poderosos. Els protagonistes, vertaders antiherois, pateixen l’angoixa i la soledat, que els ha de portar a la follia.

Amb un eco de Poe, Maupassant, Camus i Víctor Català, a Ocells de pas predominen la intensitat i la suggestió d’idees, les impressions i els estats d’ànim d’uns personatges que malviuen en una ciutat caòtica i a estones tenebrosa, venuda al vici i al diner.