Als tretze relats que conformen Vides exemplars, Joan Melià construeix un univers on l’absurd, l’humor negre i la tragèdia quotidiana conviuen amb una naturalitat inquietant. Entre la sàtira i la confessió més íntima, els personatges d’aquests contes viuen situacions extremes o fins i tot inversemblants amb una lucidesa gairebé desconcertant, i es mostren tan vulnerables com dignes de ser recordats. Amb un estil que combina la fantasia, la caricatura i l’humor més corrosiu, Vides exemplars aplega una galeria d’històries i de personatges que d’entrada dibuixen un somriure al lector, per després convidar-lo a reflexionar sobre qüestions com la identitat, la culpa, la mort o les maneres sovint absurdes que tenim de donar sentit a les nostres vides.