El crim

La realitat i la ficció es barregen molt fàcilment davant els actes inexplicables, de comprensió difícil. La violència extrema pot prendre camins diversos, des de la truculència fins a la subtilesa més cruel.

En El crim conflueixen la crueltat innata i la bondat intuïtiva. I del xoc d’ambdues només en pot sorgir la tragèdia.

Aquesta és una història de fets succeïts i de successos imaginaris, de personatges ficticis que en recorden alguns de ben reals. És una història d’ambicions primàries i d’accions impulsives que contrasten amb la inquietud existencial d’algun personatge sensible i emotiu. Som davant del relat, confegit amb retalls de realitats i de percepcions distintes, d’un mateix esdeveniment, que transita per la desesperança i el dolor. Vet aquí la tragèdia d’unes vides condemnades al patiment, sense remissió.

(Finalista del Premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom 2017)