Miquel Sbert i Garau (Llucmajor, 1952). És mestre i doctor en Filologia Catalana, membre del Grup de recerca en Etnopoètica de les Illes Balears i inspector d’educació jubilat. Ha escrit nombrosos articles sobre poesia de tradició oral i de folklore tant en la premsa diària com en revistes locals i especialitzades. És autor de diversos llibres d’aquesta temàtica, com “Unions i desunions” de mestre Lleó: acotacions per a una teoria de valors (1991); Oh mar blava que ets de trista… L’emigració a Amèrica al Cançoner popular de Mallorca (2001); La fusió de cultura popular i poesia a l’obra de Maria Antònia Salvà (2008); Llengua de glosador. Notes sobre poesia de tradició oral (2008); i Dimonis del Cançoner popular de Mallorca (2017). Amb Andreu Ramis tenen cura de l’edició del Calendari Folklòric de Mallorca, de Rafel Ginard.

Ha publicat també molts treballs sobre llengua i educació, així com d’altres relacionats amb la gastronomia: va editar i prologar Els perfums meravellosos. La cuina de Maria Esteva Ferrer (2004 i 2009); és coautor de La cuina conventual a Mallorca. Espais, costumari i receptes (2006), El fornet de la soca. Filosofia i receptari (2015), amb Tomeu Arbona; i Aguiar amb el Cançoner tradicional de Mallorca (2017), amb Miquel Calent.

Interessat per la literatura, ha publicat els llibres de narrativa La cinta de plata (1992), El crim (2017) i Llibre de les calitges (2018).